En primer lloc vull agraïr a totes les persones que m'han ajudat a fer poossible aquesta fita. Al Miquel per insistir que la teniem que fer i animar-me en tot moment, al Chus i en Casi, els amics del Miquel, que com l'any passat em van fer sentir com a casa. Al meu amic Paco, el "Rey", al seu amic Xavier i el seu germà Albert, i donar les gràcies al Xavi Bonastre (llavors veureu el perquè)
Diumenge dia 16 de febrer a les 12h 38m i 17s., segons el cronometratge de Diversport (encarregda de l'esdeviment), vaig complir una de les fites que tenia pendent a la meva vida, fer una marató.
I és que aquesta cursa és especial, ja ho vaig viure de primera mà l'any passat amb la mitja marató que transcorre entre Llagostera i Sant Feliu de Guíxols; no només perquè aquesta via verda, més coneguda com a Ruta del Carrilet, et permet gaudir els extraordinaris paisatges; sinó perquè a més a més el caliu de la gent, tant corredors com el públic en general i l'organització és espectacular, et sents com a casa i això que t'animin quant arribes no té preu!!!
Al igual que l'any passat vaig quedar amb el Miquel. Vaig passar a buscar-l'ho, però abans ja tenia una multa de zona blava!!!. És el que té no posar el tiquet de zona blava i anar a veure a un gran amic de tota la vida,mentre feia temps a que baixés el Miquel, el Jordi Sereno (quina alegria veure'l i poder conversar amb ell i els seus pares, ets un crack Jordi)
Bé, vam arribar a Palamós pels vols de les 12:45 i vam anar a "trotar" una miqueta pel passeig marítim de Palamós i Sant Antoni de Calonge fins a Torre Valentina. Després ja amb el Chus i el Casi vam a anar a dinar al club nàutic de Palamós. Vam dinar de maravella. quin arròs!!! Després del dinar que és va allargar més del compte vam haver de córrer cap a Sant Feliu de Guíxols per anar a buscar el dorsal. A la nit soparet de pasta, cerveseta, talladet i a dormir.
Ens vam aixecar a tres quarts de sis ja que desde Palamós havíem d'anar a Sant Feliu de Guíxols, lloc de sortida dels autocars que ens portarien al lloc de sortida, Girona. Un cop a l'autocar, al fons, vaig veure al conegut periodista d'esports de TV3 Xavier Bonastre i vam tenir una llarga conversa junatment amb el MIquel i un altre noi fins a Girona. El Xavier Bonastre és molt agradable i simpàtic, un gran paio!!!
Sota l'arc de sortida just una hora abans del començament de la sortida
Amb el Xavi Bonastre i el Miquel al costat de l'autocar
La cursa va començar tal i com estava previst a les 9h. Surt just al costat del Parc de la Devesa i del riu Onyar i aproximàdament en el km 2 ja s'endinsa per la ruta del Carrilet i pel Parc de les Gavarres. Entre el km 3 i 4 ens vam trobar al Xavier Bonastre, li vaig dir: "vinga Xavi" i va respondre "Senyors". El meu repte, era acabar la Marató, ho tenia clar ni que fós caminant, el del Miquel era un altre però a mi una distància tant llarga em feia molt de respecte tot i portar molt temps corrents. La veritat és que les sensacions eren bones i anar quasi bé tota la marató amb el Miquel em va fer sentir més fort ancara ja que ell sempre acaba les curses abans que jo.
Passant pel poble de Quart (aquest noi en primer plà tapa al Miquel)
Vam passar Quart, Llambilles i Cassà de la Selva (km 13 aprox.) Em sentia bé. La MVV sembla plana en tendència en baixada si penses en el les poblacions de sortida i arriabada, però com em va dir el Xavier Bonastre quan em va passar a l'últim quilòmetre, aquesta marató és dura i si ho diu ell que n'ha corregut amb aquesta 38, serà veritat. Hi ha desnivells que tot i no molt pronunciats i més si ho comparem amb les curses de muntanya, fan que sigui una marató més que exigent. Un cop passat Cassà de la Selva vam apretar un pel més del compte per mi, però seguia troban-me fort, anàvem a 5 min/km. aprox.
Vam arribar a Llagostera, ja portavem la meitat!!! allà era el punt on no havies de fer càlculs mentals perquè una de les particularitats de la cursa era que t'anava indicant els quilòmetres que et faltaven. Després al arribar al km 30 (el que diuen el "mur") i si vas bé diuen que acabes segur una marató em sentia bé; però just passar Castell-Platja D'Aro les cames em van fer "figa" era el km 34 i ja li vaig fer un gest al Miquel que tirés endavant que ja ens veuriem a l'arribada. Va ser una llàstima perquè hagués estat molt bé arribar plegats; però bé quan les cames no responen no hi pots fer res... suposo que seria fatiga muscular perquè de pulmons anava molt i molt bé.
Per tant sabia que l'acabaria i ara el repte era no fer-la caminant. Vaig afluixar molt el ritme però m'era igual, em van passar forces corredors, però jo més content que un nen amb una joguina nova i quasi bé al final, just quan tenia a 2 mettres el cartell de l'últim quilòemtre el Xavi Bonastre em va passar i em va dir: "vamos!!!" "és dura eh!" això en comptes d'enfonsar-me, em va fer apretar un pèl més i arribar finalment amb un extraordinari temps de 3h 38m i 17s extraordinari!!!! perquè la meva idea era fer 4h-4h 30m. Per filar més prim dir que vaig arribar en el lloc 142 però el que realment em va emocionar va ser fer la meva primera marató.
Just a l'arribada, després de 42km el somriure a la cara ho diu tot
Quina sensació veure el Miquel que ja havia arribat feia 10 minuts, quin temps Miquel!!! felicitats i moltes moltes gràcies ets un gran amic!!!!!. Després em vaig trobar amb el Paco que també va fer un temps boníssim tenint en compte que ell porta molt poc temps corrent. Paco eres un crack!!!
A l'arribada ens vam fer aquesta simpàtica foto
Després a dinar al restaurant "Guillermo" al passeig de Sant Antoni de Calonge on el seu propietari, l'Agustí, és amic del Miquel, del Chus i el Casi. Vam sortir pels vols de les 19h de dinar!!! Per cert Casi gràcies per convidar-nos a un dinar tant i tant bó i que va entrar tant i tant bé!
A les 21h a casa i molt content. Quin cap de setmana!!!
