Edimburg, una ciutat que cal veure

Edimburg, capital d'Escòcia és una ciutat que cal veure. (Aquest és el meu 18è pais visitat). Té un encant esepcial que la fa diferent a les de més; ja sigui per la seva climatologia moltes vegades canviant però quasi bé coberta per núvols, ja sigui per la seva construcció amb edificis molt semblants entre ells que creen una harmonia singular en tota la ciutat, sigui pels seus emblemàtics pubs o pel que sigui, Edimburg no deixa indiferent a quasi bé ningú.

(23-05-14) Vaig arribar a l'aeroport de Turnhouse quasi bé a les dotze de la nit amb la companyia Ryanair i allà m'esperava la Noe, quina alegria veure'la de nou!!

Vam agafar l'autobús que ens va deixar a Leith St. Union i d'allà vam anar caminant fins a casa seva a Easter Road. Comparteix casa amb tres noies més i el seu xicot el Tonderai.

(24-05-14) L'endemà, ben d'hora vam anar a esmorzar i quin esmorzar! tot i no ser el típic esmorzar anglès de mongetes, ou ferrat, bacon, saltxitxa, butifarra negre i tomàquet, no estic acostumat a menjar bacon amb ou i torrades!!! molt bo l'esmorzar si senyor!

Després vam anar directament al Museu Nacional d'Escòcia on havíem quedat amb el David, un noi de Monzón que viu a Birmingham i que és amic de la Cristina, companya pis de la Noe. Abans vam passar per la emblemàtica Royal Mile (visita que no pot faltar quan vas a Edimburg) que trepitjaria bastants cops durant la meva estada.

La Royal Mile amb la St. Giles Church de fons

Vam estar força estona al museu que per cert és molt interessant, com a curiositat es pot veure la famosa ovella Dolly, el primer animal que es va clonar. Seguidament vam passar per la Forrest Road on hi ha l'estatua al gos més famós i difel d'Escòcia el Greyfriars Bobby un símbol al pais. Diuen que va estar junt a la tomba del seu amo durant 14 anys. Just darrere hi ha un pub que porta el seu nom. Al costat del Greyfriars Bobby trobem la cafeteria on diuen que l'escriptora de Harry Potter, Kathleen Rowling va començar a escriure el llibre, el The Elephant House.

Al costat podem trobar el mític castell de la ciutat tota una icona on es cel.lebra cada Agost un festival de música (a més a més d'altres llocs de la ciutat). Abans però ens vam aturar a Grassmarket on hi ha el conegut pub The Last Drop.

El Castell des de Grassmarket, des d'aquí pots pujar per unes escales que et porten just allà.

Des de l'entrada del Castell, aquí comença la Royal Mile que durant una milla (1.6kms) et porta fins al Palau de Holyrodhouse (residència de la Reina del Regne Unit a Escòcia),del Parlament i de Holyrood Park

Un cop vist el castell des de fora vam anar a la Càmera Obscura, un museu interactiu molt divertit on els tres ens ho vam passar molt bé i vam passar una bona estona entretinguts. Des de la seva terrassa les vistes són molt maques. http://www.camera-obscura.co.uk/  

(aprox. 10.50 pounds)

Després cap a dinar a un pub que antigament havia estat un banc, el The Standing Order a George Street, el lloc molt concorregut és molt original i vam fer una autèntica hamburguesa amb papates i una bona pinta, boníssim!!! Després vam fer un cafè a una cadena de cafeteries que es diuen Nero i després ja vam anar al conegut Finnegan's per fer unes pintes i veure la final de la Champions entre el Reial Madrd i el Atlético. Quin ambientàs! allò semblava Españoles en el Mundo ple d'espanyols, molts d'ells seguidors dels dos equips madrilenys. La nit va estar molt i molt bé i vaig poder conèixer a alguns dels amics de la Noe, la Rocío i el Juan, l'Esther,la Cristina, la Maria (la dona del Javi que no hi era), un noi de Sant Andreu que havia estudiat amb la Noe a Barcelona i una noia txeca que havia treballat amb ells a l'hotel.

Després del partit tothom a dormir per l'endemà, pel gran dia, el de la mitja marató de la que ja vaig fer la crònica. Un cop vam acabar-la, vam agafar un autobús que ens portaria de Musselburgh a Edimburgh. Tots a casa per després quedar per dinar i cel.lebrar-ho com deu mana amb una pizza a la pizzeria Martone a la Waterloo Place (cruïlla de Princes Street amb Leith Street molt a prop del prestigiós i luxós hotel Balmoral).

(25-05-14) Després del dinar vam anar a fer el cafetonet a una altra cafeteria de la cadena Nero i després com que estàvem al costat vam anar a Calton Hill, des d'allà les vistes de la ciutat, sobretot de la part antiga són espectaculars!!!! Calton Hill és un lloc molt maco molt verd com tots els parcs de la ciutat perquè serà?? jeje i es pot veure el Monument a Nelson i el Monument Nacional.

Vistes de la ciutat des de Calton Hill

(26-05-14) L'últim dia a Escòcia que vaig aprofitar al 100% gràcies de nou a la Noe. Va ser un dia entretingut que vaig aprofitar primer per comprar els records a Princes Street i després per creuar de nou la Royal Mile des de un altre punt molt atractiu de la ciutat, entre la Galeria Nacional i el Royal Scottish Academy just al costat del Scott Monument (Princes Street).Des d'allà vam passar de nou per Forrest Road (on hi ha el mític gos) i vam fer un cafè davant de la Univeristat d'Edimburg fins a arribar al parc de The Meadows (quan fa bon dia s'ha d'estar genial!). Des d'allà vam anar fins a Holyrood Park i vam caminar per Queen's Drive. Llàstima que diumenge plogués tant sinó hagués aprofitat per pujar a la muntanya que hi ha al costat de Holyrood, bé en una altra ocasió...

Seguidament vam arribar al Palau de Holyroodhouse i després vam veure el Parlament obra de l'arquitecte barceloní Enric Miralles. Només quedava una cosa abans de marxar, no podia faltar un bon whisky escocès i el vam fer a London Road.

Després un cop a casa de la Noe només em quedava despedir-me d'ella, donar-l'hi una forta abraçada i donar-li les mil i una gràcies per la seva hospitalitat. Va ser un cap de setmana llarg simplement genial i irrepetible pel lloc i per la companyia d'ella i dels seus grans amics quina enveja sana!!!

Com tots els viatges el pitjor és tornar i això és el que em tocava, agafar l'autobús nº35, agafar l'avió de Ryanair i arribar a casa. 

Mitja Marató d'Edimburg 25-05-14

Aquest llarg cap de setmana passat (del 23 al 26/05/14) ha estat una experiènica gratament possitiva en molts sentits, en primer lloc perquè he tornat a veure a la Noe després de molt de temps, en segon lloc perquè he conegut als seus bons amics, també per la ciutat d'Edimburg que se'ns dubte m'ha encantat i per últim perquè he pogut fer la meva primera mitja fora del territori espanyol i de retruc vol dir que m'he trobat molt bé i crec que ja recuperat de la llarga lesió de turmell.

Pel que fa a la Mitja, el tret de sortida era molt d'hora, a les 8h!!! suposo perquè a les 10 començava la marató. El dia va començar plujós i així va seguir fins sortir de la ciutat ben bé. Com que el circuit estava en milles i no en kilòmetres, calculo que fariem uns 4 quilòmetres per la ciutat fins que vam sortir d'ella en direcció a Musselburgh. La veritat és que vaig anar bastant perdut pel que fa als quilòmetres que portava ja que havia de convertir les milles en quilòmetres (tampoc no vaig mirar el mapa abans on estan apuntades les milles) i a més a més crec que un corredor al que li vaig preguntar o no el vaig entendre o bé m'ho va dir malament. En definitiva 21.0975 quilòmetres són 13 milles 192.51 iardes.

A la sortida de London Road (al costat de casa de la Noe a Easter Road) estàvem el Javi i jo, el David no  sé on era i la Noe amb la seva amiga de Barcelona i la cosina del Javi vam anar al carrer de sobre a Regent Road, d'on sortien aquells corredors que havien acreditat més temps. Havia quedat amb la Noe que ens trobariem en la confluència dels dos carrers per fer-li de llebre però un cop donat el tret de sortida, em vaig esperar per veure si passaven però la meva sorpresa va ser que em vaig quedar pràcticament sol i tot seguit vaig preguntar a una voluntària si també sortien de Regent Road. Com que em va dir que no vaig començar a rodar tot sol. Al moment vaig trobar a la Maria (dona del Javi) que em va animar. Resulta que el grup de la Noe va sortir uns 10 minuts després!!!

 

Fotografia de l'organització

La veritat és que sortir pràcticament l'últim i avançar a gent durant pràcticament tota la mitja és una passada. La mitja va començar amb el típic dia escocès, pluja i dia tapat. Al sortir de la ciutat va parar de ploure però al costat del mar feia força vent i amb el cos mullat la sensació no era agradable. Tenia bones vibracions perquè el turmell em responia i em trobava bé en general tot i estar tant temps inactiu.

La Mitja arriba al poble de Musselburgh al voltant de la milla 8 i abans es passa per la platja de Portobello. El paisatge allà és molt maco llàstima del temps, tot i que quan va parar de ploure i ja no feia vent la climatologia es va agrair moltíssim perquè no feia gens de calor. En el quilòmetre deu portava 51min. 21seg. La millor sensació va ser quan vaig començar a veure un corredor que començava a sprintar!!! vaig pensar "que està fent???" però de seguida em vaig adonar que pel temps que portava i veient el corredor que l'arribada era ben aprop. I així va ser la carretera girava a l'esquerra per copsar l'arribada enmig d'un gran parc amb la gespa ben verda un lloc preciós per una arribada inesperada i evidentment gratificant al 100%

A l'arribada amb el David

Just davant de l'arc d'arribada amb tot el grup, menys la Maria (tercera per l'esquerra) vam córrer tots

Finalment vaig fer un temps molt i molt bó 1h 42min 26 seg. pel temps que vaig estar inactiu i per aquells 5-10 minutets que em vaig estar esperant al començament de la Mitja, segons el meu crono 1h 37min. Posició de la general el 1367 de 9654 i de la categoria de 35 a 39 anys el 184 de 696. En definitiva el temps i la posició eren el de menys. L'important era que vaig passar un matí genial molt ben acompanyat i amb una altra cursa al sarró. Aquesta és just la meva cinquena mitja d'asfalt (2 a Terrassa, Granollers, Fuerteventura i Edimburg)