Nous reptes pel 2015

Nous reptes pel 2015

Ja tinc 8 curses programades per aquest 2015, de les quals estic ja inscrit en dues, la de Mar i Mutra del gener a Blanes i que ja vaig fer l'any passat i em va agradar molt i la LanzaroteWineRun del juny que de ben segur serà tota una experiència.

Aquestes curses són:

1.- 06/01 Reis Race (Igualada)*1

2.- 18/01 Mar i Mutra (Blanes)

3.- 01/02 Montrodon (Matadepera)

4.- 08/02 Corro contra el càncer (Sabadell)

5- 15/03 Mitja Marató de Ferrara (Itàlia)

6.- 17/05 Trail Selva Marítima (Tossa-Blanes)

7.- 23/05 Igualada Urban Running*2

8.- 14/06 LanzaroteWineRun

*1 Aquesta cursa m'ha sortit gratuïta al ser un dels premiats en el sorteig que es va fer el dia que vaig fer la 4 Factors a Igualada mateix amb els del California

*2 Aquesta cursa també a Igualada m'ha sortit gratuïta perquè amb els del California vam ser el grup més nombrós en participar a la cursa 4 Factors.

S'acaba el 2014

S'acaba el 2014, resum d'un bon any

S'acaba aquest 2014, ara mateix falten 29 hores i mitja perquè s'acabi l'any i han passat forçes coses atlèticament parlant, però anem a pams, perquè feia molts dies que no posava res al bloc.La raó com sempre és la falta de temps; la feina, la Uoc el trencament del fèmur del Nil...

A finals de novembre, principis de desembre vaig començar a entrenar amb els membres del California Sports, més concretament amb el grup que surt a les 19:30 des del California amb el frontal per la zona de muntanya de les Martines, les Fonts. Vaig fer només dues sortides just abans de què el Nil es trenqués el fèmur amb el patinet.

La veritat és que he sortit a entrenar molt poc aquest últims dos mesos i només he fet una cursa la del passat 20 de desembre, la Cursa de Nadal de Sant Vicenç de Castellet i que feia per segon any consecutiu. Una cursa pel poble de 5 quilòmetres força divertida i ràpida.

He sortit un parell de cops més a entrenar sol després de la cursa de Sant Vicenç pel bosc de Torrebonica i el paisatge després de la ventada és dantesc. És una llàstima veure el bosc tant malmès per la caiguda de tants i tants arbres i els que acostumem a córrer, passejar i en definitiva a gaudir d'aquest espai ens sentim molt tristos perquè passaran anys per poder veure-ho tot igual.

Diumenge 28, vaig anar amb el grup de singles a la Mola, alguns no hi havien pujat mai i vaig fer de guia :-) Va ser un dia molt divertit i entretingut i de cara a reforçar les cames sempre va bé pujar a la Mola amb qui sigui ial ritme que sigui.

I just ahir dia 29, vaig anar amb el Nacho, la Laura (la seva parella) i el Xavi del California a córrer per la riera fins a les Fonts. Aquest és el meu últim entrenament del 2014 ja que aquest any com que tinc els nens no faré cap cursa de San Silvestre.

Conclusió: 13 curses aquest 2014 amb un total de 175.197 km 

1. Mar y Mutra (Blanes) 20,600Km (12/01)

2. Cursa de Sant Vicenç (Mollet) 10Km (19/01)

3. Montrodon (Matadepera)  13 km (02/02)

4. Corro contra el Càncer (Sabadell) 5km (09/02)

5. Marató de les Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guixols) 42,195km(16/02)

6. Medijocs (Sant Cugat del Vallès) 8km (05/04)

7. Mitja Marató d'Edimburgh 21.097km (25/05)

8. Cursa Pla del Bon Aire (Terrassa) 6.5km (31/05)

9. Cursa Festa Major de Terrassa 8km (05/07)

10. Cursa de muntanya de Can Gonteres 7.5km (20/07)

11. La Transenyera (Catellbell i el Vilar) 14.5km (11/09)

12. Cursa del Sot (Monistrol de Calders) 14km (27/09/14)

13 Cursa de Nadal de Sant Vicenç de Castellet 5km (20/12)

En total he corregut en 13 poblacions

Cursa Four Factors

Diumenge passat vaig córrer la cursa Four Factors a Igualada. En aquesta ocasió vaig estar a companyat d'un extraordinari i nombrós grup, ni més ni menys que 35 membres del club del California Esports. Des d'aquí donar-vos les gràcies per la vostra companyia i en especial a l'Ana que va ser la persona que em va convidar a anar-hi. Sou una colla molt ben parida!

La cursa per mi i per molts d'altres no competitiva, té la particularitat de què has de vèncer els quatre factors (aigua, terra, foc i aire) i això la converteix en una cursa molt divertida i diferent. Com es pot veure a les fotos de sota acabes brut de fang de d'adalt a baix i això, juntament amb les "piscines" d'aigua, les pujades i baixades tant pronunciades, les zones de fang, els espersors d'aigua i el foc fan d'aquesta una cursa molt i molt divertida.

També donar les gràcies a l'organització (Ocisport) per aquesta bona matinal, molt ben organitzada i als diables d'Igualada que amb els seus petards i bengales que van fer possible el pas per la zona de foc.

A l'arribada el tast de paella, l'isotònic de la casa Nutrisport, la fruita (plàtan i poma) i l'aigua de rigor.Prèviament, al recollir el dorsal ens van donar la samarreta.

Per cert, al ser el grup més nombrós ens van obsequiar amb dues caixes de cava i amb una inscripció per la Urban Night d'Igualada que té lloc a finals de Maig, tot un detall!!!

Després d'haver rebut l'obsequi de mans de l'alacalde la ciutat i per l'organització, cap a les dutxes per treure'ns tot el fang de sobre i cap a casa més content que un xínxol.

Ara fins la pròxima que ja veurem quan serà. El que cada dia va agafant més força és la Lanzarote Wine Run que tindrà lloc a Lanzarote el Juny de l'any que bé. És una mitja marató autèntica ja que es corre pel mig de les Gerias en plena zona volcànica.

http://www.lanzarotewinerun.com/

 Amb alguns dels components del California Sports

 Ben enfangat al fons de la imatge

D'alt del podi rebent la felicitació de la gent al ser el grup més nombrós (al mig de la imatge, vestit diferent, l'alcalde d'Igualada)

 De camí cap a les dutxes de dreta a esquerra, l'Ana, la Marta, el Raúl, la Susana y el "menda"

Croosfit amb el Marcelo

Las viejas glorias nunca mueren! o el veterano del Vietnam o el que sigui. La qüestió és que ahir en el QSport vaig tornar a fer una clase amb el meu amic Marcelo després de tant i tant de temps. La classe em va encantar, és la que es coneix com a Crossfit, un nou mètode d'entrenament caracteritzat en general per la intensitat dels seus exercicis. Es treballa molt anaeròbicament i per tant són exercicis molt explosius; tot el contrari de les curses; o sigui del que estic acostumat a fer. Això i la piscina més el pilates i els estiraments crec que són els complements ideals per les curses

Foto feta pel Marcelo durant els exercicis

https://www.facebook.com/video.phpv=10154692645280722&set=vb.561175721&type=2&theater 

(aquest és un enllaç d'un vídeo que també va fer el Marcelo durant els exercicis)

Cursa del Sot

Ahir dissabte 27/09/14 es va disputar de nou la cursa del Sot a Monistrol de Calders. Aquesta és la meva segona participació, la de l'any passat i la d'ahir.

Anem a pams, l'any passat vaig fer un temps de 1:34:13 en el lloc 116 de 171 arribats i aquest any 1:35:27 en el lloc 110 de 190 arribats per tant a priori un temps pitjor; però val a dir que aquest any han augmentat la distància 1 quilòmetre (14 en total)per tant un temps pràcticament igual o lleugerament millor. Estic content ja que l'edat, el 24 d'aquest mes en vaig fer 37 i la falta d'entrenaments fan que no pugui fer temps millors; però bé el temps és el de menys el que realment importa és que no perdo la forma física i m'ho passo bé corrents. A més a més cal afegir-hi que sempre és un repte.

Aquest any el Rafa no va poder venir i vaig anar-hi només amb el Miquel, el qual va fer un extraordinari temps de nou. Ens vam trobar amb dos coneguts d'ell i vam estar comentant la cursa tant a la sortida com a l'arribada.

La cursa és curta però dura, sobretot en dos dels seus trams. El primer a la pujada del Serrat de la Rectora (645m) i el Pla de Trullars (766metres). Sort que tot i no fer entrenaments molt seguits, anar a caminar a la font de la Pola dues vegades, pujar un dia entre setmana corrents a la Mola, l'excursió per Montserrat amb els singles, la cursa de la Transenyera per la Diada i la "tiradeta" de 50 minuts del gimnàs a la Torre Mossèn Homs em van ajudar a afrontar millor la cursa.

La cursa transcorre per un paisatge preciós en especial les zones de la Bassa de Rubió i el Gorg de Saladich (almenys per mi)

Ara el dia 11 correré la cursa contra el càncer que organitza l'Hospital de Terrassa i que té lloc pel bosc de Torrebonica i l'endemà correré amb els del California Sports a la cursa Four Factors a Igualada. Aquesta cursa és molt divertida ja que s'assembla molt a la Buff Epic Run que té lloc per Nadal al Castell de Montjuïc i que ja he fet dues vegades. A més a més anirem tots amb samarretes negres amb el nom "Espartanos" de ben segur serà molt i molt divertit i una cursa on acabarem bruts bruts.

Per cert per fi em va tocar un regal!!! i al Miquel també. Al igual que a la cursa de Viladecavalls que vaig fer fa molts anys (no sé ni quants) i que també em va tocar uns llibres de cuina, aquest any entre una sèrie de llibres que podiem escollir hem triat un del Nandu Jubany (cuiner de renom natural de Monistrol de Calders) i del Kilian Jornet que consta de 21 rutes per la muntanya per córrer o caminar de diferents indrets de Catalunya i 21 plats característics de la zona.

Foto de rigor abans de la sortida, d'esquerra a dreta: el Bernat, el Miquel, un servidor i el Jaume

La primera pujada de la cursa pel Serrat de la Rectora. (Foto cedida per Jordi Comas) 

Passant pel que l'organització anomena "Death Valley" (la vall de la mort en referència a la conca situada al sud-oest de Califòrnia. Foto cedida per l'Òscar Duocastella)

Entrant a l'arribada (Foto cedida per Jordi Isasa)

Aquest any, al igual que l'any passat uns mitjons d'obsequi

Aquest és l'original llibre que ens va tocar en el sorteig

I per rematar el dissabte soparet a casa del Casi amb el seu germà el Chus i dos amics més el Jordi Sallés i el Jordi Botella, El Casi i el Chus són dos paios collonuts!! Després del sopar cervesa al Bizarre i després al Factoria, Tot seguit a les 4 a dormir

En el Factoria, d'esquerra a dreta: el Miquel, el Jordi Botella, el Chus, el Casi i un servidor

Per la Diada, la Transenyera a Castellbell i el Vilar

Uff que n'és de dura!

Dijous passat dia 11/09/14 es va cel.lebrar la quarta transenyera a Castell i el Vilar i el Miquel i un servidor hi erem. Li vaig comentar al Miquel un parell de dies abans que aquesta cursa tenia molt bona pinta perquè era de muntanya, havia dos recorreguts de 14,5 i de 22 que vam fer jo i el Miquel respectivament i amb una data tant assenyalada com la Diada. I com la vam suar la cansalada el dia de la Diada!!!

La cursa és molt maca ja que l'entorn amb la muntanya de Montserrat com a teló de fons, la converteix amb una cursa molt atractiva; llàstima que el diano va acompanyar gaire i Montserrat estava força tapada. A més a més la xafugor va ser un mal company de cursa perquè aquesta va ser molt intensa; almenys el Sol no va fer acte de presència i això ens va ajudar una mica a tots els corredors.

La cursa apart de ser molt maca pels paisatges on hi té lloc, és molt exigent amb trams molts tècnics i corriols de vertigen. Bona part de la cursa la vaig fer caminant com molts d'altres ja que el desnivell era prou pronunciat. Al final més que content perquè després de tants dies i amb una cursa tant dura em vaig trobar prou bé i vaig fer un temps final de 2h16'51", 66è de la general amb 6,36km/h.

Per la seva banda el Miquel va fer un temps magnífic en la seva cursa de 22km amb un temps de 2h 50' 32'' i 19è de la general. Miquel ets un crack!!! Des d'aquí molta sort per la Marató de Sant Llorenç Savall de finals d'Octubre.

Ara queda esperar poder entrenar una mica per poder afrontar una altra cursa dura que tenim el pròxim dissabte 27, la cursa del Sot de Monistrol de Calders que farem juntament amb el Rafa per segon any consecutiu.

Amb el Miquel en el pàrking moments abans del tret de sortida.

Fent "patxoca" amb la samarreta d'obsequi

                   Ascens al Turó de les Casetes (Foto cedida per l'organització de la cursa) 

La Mola en el dia de Santa Maria

La Mola amb el Marcos el dia 15

El divendres em vaig despertar no gaire tard i vaig aprofitar per netejar a casa, però sobre les 11 veient que el Sol no apretava vaig pensar que seria interessant pujar a la Mola. Doncs dit i fet a les 11:30 passava a buscar al meu gran amic Marcos per enfilar carretera amunt i deixar el cotxe als peus de Cavall Bernat. A les 12h estàvem allà i tot "xino xano" vam arribar a la Mola amb una temperatura ideal!, ni calor ni fred, fins i tot adalt amb la samarreta mullada de la suor feia una mica de fresqueta.

Cinc minutets de paradeta allà per fer la foto de rigor i cap abaix pel mateix camí. Bona matinal i millor companyia.

La Mola, aquesta setmana dues vegades

La Mola pel Canal de l'Abella i Cavall Bernat

Aquesta setmana he sortit dues vegades a la muntanya amb l'objectiu d'arribar a la Mola per dos llocs diferents a l'habitual camí dels Monjos des de Can Robert- Can Pobla. Per començar, dilluns després de la cursa de Can Gonteres de diumenge, vaig pujar a la Mola pel Canal de l'Abella i ahir dijous per Cavall Bernat desviant-me, al baixar, pel camí que porta a la Font Soleia.

Han estat dos dies molt macos, pel temps, pel paisatge i per l'emoció de fer aquests dos itineraris que portava molt si molts anys sense fer.

Dilluns, vaig pujar com sempre des de Can Robert; aquest cop corrents fins la primera fita que indica el Canal de l'Abella (abans d'arribar a Can Pobla). Des d'aquí el camí puja considerablement fins a arribar al Morral del Llop, aquí vaig fer una paradeta perquè el lloc s¡ho val.

Foto feta des de dins del Morral del Llop

Aquí atenció perquè a l'esquerra vas cap al Coll D'eres (Montcau, la Mata...) i a la dreta és el camí que et porta a la Mola. Arriba un moment que hi ha un altra fita que indica el camí de Mal Pas de Can Pobla, el camí és dificultós i si volem anar directes a la Mola hem d'anar a l'esquerre, cap amunt.

Un cop agafem aquest camí és tot directe cap amunt i ja estem a la Mola, el paisatge és espectacular. La tornada la vaig fer pel camí del Monjos ja que tenia el cotxe a Can Robert.

Vistes espectaculars ben a prop de la Mola

Amb la Mola al fons

Dijous, vaig canviar de ruta i aquest cop vaig pujar a la Mola per Cavall Bernat, el camí és molt maco tot i que dur en alguns trams però val la pena fer-ho 100% recomenable. El cotxe es deixa adalt de tot del carrer Cavall Bernat de Matadepera i de seguida comença el camí de pujada cap al monolit del Cavall Bernat (uns 10 min. aprox.)

Cavall Bernat

Vas enfilant camí, alguns trams força pedregosos i en alguna ocasió grimpant.

Tram amb força pendent

Seguidament trobem un camí força ample i pla que si segueixes per l'esquerra et porta a la cruïlla amb el típic Camí del Monjos. Segueixes enfilant amunt i et tornes a trobat un camí, agafo el de l'esquerre direcció a la Mola ja que cap a la dreta aniriem cap als dipòsits. Des d'aquí tot recte fins a trobar-te de nou amb el camí dels Monjos on ja vas directament cap a la Mola; abans de la bifuració i a l'esquerra ens trobem amb la fita que ens indica la Font Soleia.

Un cop arribat a la Mola, berenar de rigor i cap abaix direcció Cavall Bernat de nou, abans però em vaig desviar cap a la Font Soleia, el camí i l'entorn és espectacular. Vaig trobar-me gent escalant (quin valor!) i fisn i tot tres cabres negres!!!!. Al final vaig arribar a la Font però ara mateix amb aquest temps no baixa ni un rajolí d'aigua. Ja eresn les 20:30h pasades i toacava tornar a casa pel camí que havia agafat. Al final vaig entrar al cotxe pels volts de les 21:15 i més content que unes pasques.

Foto feta des del camí de la Font Soleia, al fons la Castellassa de Can torras i el Bolet.

Camí de la Font Soleia amb gent escalant al fons.

Font Soleia (ni un rajolí d'aigua)

Objectiu complert i cap a casa

1ª Cursa de Can Gonteres

Una cursa de muntanya molt familiar

Ahir es va disputar la primera cursa de muntanya de Can Gonteres que va tenir lloc dins de la Festa Major que organitza l'urbanització de Sant Miquel de Gonteres (a mig camí Terrassa i Viladecavalls). Tot i la proximitat de casa, no coneixia el recorregut i aquella zona. La cursa molt familiar i propera va comptar amb la participació d'un grup reduït de participants, a destacar la bona participació del club California Sports  amb un gran nombre de corredors, sobretot de fèmines.

Haig de dir que aquesta cursa ha estat especial també perquè l'he corregut amb la Gemma i l'Ana dues noies que treballen amb mi i que són corredores del California. Totes dues són unes cracks!!

El recorregut és molt maco, amb algunes pendents força pronunciades sobretot al final que coincideix quasi bé amb la baixada del començament. L'únic però és precisament el començament de la sortida ja que en 200 metres ja entres en un corriol molt estret de baixada que fa que es formi inevitablement un tap. Una bona opció seria fer una volta per l'urbanització abans per tal d'estirar la cursa; però en general bé.

Pel que fa al temps vaig parar el rellotge un cop estava recollint la botifarra (39m 16s) per tant calculo que vaig fer uns 38m 15s aproximadament (a falta de confirmació del temps de l'organització que encara no han penjat a la web)

Més que content ja que els meus entrenaments no són gaire constants. Se'ns dubte l'entrenament dimecres passat al Mont-Rodon em va anar genial.

Com a curiositat, vaig demanar que em féssin una foto pel bloc i al final s'hi va afegir tota la colla del California. Molt ben parits tots ells!!

Amb tota la colla del California Sports (Foto: Ana)

Després d'acabar la cursa amb la Gemma a la meva dreta (Foto: Ana)

Els primers compasos de la cursa. Em veig al final (Vídeo: Chelo y la seva parella del California)

Dur entrenament al Montrodon

No recordava que fos tant dur!!!

Ahir vaig aprofitar el dimecres, i tant que el vaig aprofitar!!! Vaig esperar fins l'últim moment per veure si el Paco, el Xavi i l'Albert em contestaven al whasapp per sortir a córrer; al final no vam poder quedar i vaig decidir sortir sol. La veritat és que la zona del bosc de Torrebonica la tinc bastant aburrida tot i que per fer un entrenament suau, o no tant suau, és ideal perquè és un terreny pla i maco.

Vaig recordar que el Sergi m'havia dit que des de casa podrïa sortir fins al Montrodon perquè em serviria com a bon entrenament i vaig decidir anar-hi.Tot i ser una mica tard vaig sortir decidit a anar-hi (20h aprox.).

Com sempre faig últimament, vaig anar escalfant des de casa fins a la Torre Mossèn Homs per allà estirar i començar l'entrenament. Després dels respectius estiraments vaig començar a enfilar cap amunt direcció Matadepera, vaig agafar el camí que va per darrera del camp de futbol per passar tot seguit per la urbanització de la Florida.

De cop em trobava a la pista forestal que hi ha a la dreta just passat el golf de Matadepera i ja veia la primera pujada que va fins al depuradora (uff el que me quedava!!!) Vaig preguntar amb un senyor si anava bé per anar al Montrodom i em va dir que si. Aquesta vegada no vaig fer com l'altre cop i vaig agafar el camí correcte (el de la dreta Albert!! el que fa baixada i està asfaltat!!!). Després per molt que posi no us podeu imaginar les rampes que hi ha!! és com veure mil imatges d'un lloc però et diuen que hi has de ser, doncs això és el mateix és duríssim!!!. Hi ha rampes molt exigents i va haver alguns trossos que els vaig fer caminant. Finalment quan arribes la sensació és molt gratificant i les vistes no tenen preu!!!

 El Sol s'està acabant d'amagar darrera de Montserrat

Adalt del Montrodon. Amb cara de circumstàncies però molt content

Un cop adalt, tocava baixar i ràpid perquè no duïa frontal i s'estava fent fosc, això si les ulleres de Sol al cap jejejej. Vaig baixar i la meva bona sorpresa va ser que un cop baixes del Montrodon hi ha un trencall a la dreta que indica entre altres coses "Torre Mossen Homs 6kms GR173" vaig pensar: "Aquest és el meu camí" (així m'estalviava tornar a pujar fins a Can Torres).

I la bona sorpresa següent és que aquell camí va a espetegar a la Font de la Tartana igual com si anessis per Can Torres però molt més curt!

Des de la font fins a casa per la riera de Matadepera.

Resum: 1h 24m 41s (el quilometratge no el sé perquè no porto ni el Runtastic, ni cap GPS, Polar, Garmin...) encara visc a la Prehistòria! jejeje però calculo que ben bé uns 13-15 quilòmetres. Perfecte de cara els 7.5km de la cursa de Can Gonteres.

La Mola i els minyons bona sinergia

Diada castellera dels minyons a la Mola (13-07-14)

Ahir a la Mola els Minyons van fer una gran actuació carregant i descarregant tots aquells castells que s'havien proposat en un marc incomparable, la Mola.

Vam pujar com sempre pel Camí del Monjos amb bon ritme, començaven a les 11:30 i uns deu minuts més tard arribàvem adalt  just quan veiem a l'anxeta aixecar el braç, era l'Aina! la filla del Rafa i l'Alicia. Era el pilar de 4 d'entrada, després vindrien el 3 de 9 amb folre, el 2 de 8 amb folre, un parell més i el pilar de 4 final.

Després de l'actuació, un bon entrepà per recuperar forces i una baixadeta tot tranquila fins a Terrassa. Si senyor un bon diumenge!

Cursa de la Festa Major de Terrassa 2014

De nou a la cursa de la Festa Major de la meva ciutat

Hauria de mirar-me la carpeta on guardo els dorsals, però crec que no feia la cursa de la Festa Major de Terrassa des del 2010. Tot i la meva irregularitat pel que fa als entrenaments i les curses vaig acabar molt content del meu resultat. La cursa va tenir lloc el passat 5 de Juliol

El temps final amb un recorregut de 8km va ser  de 35:24 (temps oficial) i 35:11 (temps real) a la posició 153 de 878 arribats. La cursa va començar a les 20:30 i tot i aquesta hora feia força xafogor; això si li sumes al desnivell es tradueix amb una cursa exigent i dura tot i ser de pocs quilòmetres.

Llàstima de no tenir cap foto de l'esdeveniment ni haver-ne trobat cap de l'organització.

Ara, amb la meva intenció de no finalitzar la temporada com molts fan per aquestes dates i seguir fent curses tot l'any tot i que sigui esporàdicament, faré el pròxim dia 20 la primera cursa de muntanya de Can Gonteres de 7.5km, una cursa al costat de casa i econòmica (3 euros)

Cursa del Pla del Bon Aire 31-05-14

La cursa del Pla del Bon Aire és una cursa especial perquè és el barri de tota la vida el que m'ha vist créixer. No l'he fet moltes vegades la veritat però sempre que no l'he pogut corre m'he quedat amb les ganes. Aquest any era una bona oportunitat perquè ens vam quedar tot el dia al barri (l'arròs popular, la fira...) La cursa de 6.5km és molt ràpida i això no em va gens bé per la meva manera de corre però bé et deixes portar i inconscientment vas a buscar temps.

Al final un temps de 27m 31s. per mi un temps magnífic!!! a 4.20 min/km aprox. la posició no la sé perquè em vaig deixar el xip groc a casa però bé el temps i la posició era el de menys perquè sobretot en aquesta la ilusió és que estiguessin els meus fills i pogués saludar un munt de gent del barri que habitualment no veus.

Abans de la sortida

Edimburg, una ciutat que cal veure

Edimburg, capital d'Escòcia és una ciutat que cal veure. (Aquest és el meu 18è pais visitat). Té un encant esepcial que la fa diferent a les de més; ja sigui per la seva climatologia moltes vegades canviant però quasi bé coberta per núvols, ja sigui per la seva construcció amb edificis molt semblants entre ells que creen una harmonia singular en tota la ciutat, sigui pels seus emblemàtics pubs o pel que sigui, Edimburg no deixa indiferent a quasi bé ningú.

(23-05-14) Vaig arribar a l'aeroport de Turnhouse quasi bé a les dotze de la nit amb la companyia Ryanair i allà m'esperava la Noe, quina alegria veure'la de nou!!

Vam agafar l'autobús que ens va deixar a Leith St. Union i d'allà vam anar caminant fins a casa seva a Easter Road. Comparteix casa amb tres noies més i el seu xicot el Tonderai.

(24-05-14) L'endemà, ben d'hora vam anar a esmorzar i quin esmorzar! tot i no ser el típic esmorzar anglès de mongetes, ou ferrat, bacon, saltxitxa, butifarra negre i tomàquet, no estic acostumat a menjar bacon amb ou i torrades!!! molt bo l'esmorzar si senyor!

Després vam anar directament al Museu Nacional d'Escòcia on havíem quedat amb el David, un noi de Monzón que viu a Birmingham i que és amic de la Cristina, companya pis de la Noe. Abans vam passar per la emblemàtica Royal Mile (visita que no pot faltar quan vas a Edimburg) que trepitjaria bastants cops durant la meva estada.

La Royal Mile amb la St. Giles Church de fons

Vam estar força estona al museu que per cert és molt interessant, com a curiositat es pot veure la famosa ovella Dolly, el primer animal que es va clonar. Seguidament vam passar per la Forrest Road on hi ha l'estatua al gos més famós i difel d'Escòcia el Greyfriars Bobby un símbol al pais. Diuen que va estar junt a la tomba del seu amo durant 14 anys. Just darrere hi ha un pub que porta el seu nom. Al costat del Greyfriars Bobby trobem la cafeteria on diuen que l'escriptora de Harry Potter, Kathleen Rowling va començar a escriure el llibre, el The Elephant House.

Al costat podem trobar el mític castell de la ciutat tota una icona on es cel.lebra cada Agost un festival de música (a més a més d'altres llocs de la ciutat). Abans però ens vam aturar a Grassmarket on hi ha el conegut pub The Last Drop.

El Castell des de Grassmarket, des d'aquí pots pujar per unes escales que et porten just allà.

Des de l'entrada del Castell, aquí comença la Royal Mile que durant una milla (1.6kms) et porta fins al Palau de Holyrodhouse (residència de la Reina del Regne Unit a Escòcia),del Parlament i de Holyrood Park

Un cop vist el castell des de fora vam anar a la Càmera Obscura, un museu interactiu molt divertit on els tres ens ho vam passar molt bé i vam passar una bona estona entretinguts. Des de la seva terrassa les vistes són molt maques. http://www.camera-obscura.co.uk/  

(aprox. 10.50 pounds)

Després cap a dinar a un pub que antigament havia estat un banc, el The Standing Order a George Street, el lloc molt concorregut és molt original i vam fer una autèntica hamburguesa amb papates i una bona pinta, boníssim!!! Després vam fer un cafè a una cadena de cafeteries que es diuen Nero i després ja vam anar al conegut Finnegan's per fer unes pintes i veure la final de la Champions entre el Reial Madrd i el Atlético. Quin ambientàs! allò semblava Españoles en el Mundo ple d'espanyols, molts d'ells seguidors dels dos equips madrilenys. La nit va estar molt i molt bé i vaig poder conèixer a alguns dels amics de la Noe, la Rocío i el Juan, l'Esther,la Cristina, la Maria (la dona del Javi que no hi era), un noi de Sant Andreu que havia estudiat amb la Noe a Barcelona i una noia txeca que havia treballat amb ells a l'hotel.

Després del partit tothom a dormir per l'endemà, pel gran dia, el de la mitja marató de la que ja vaig fer la crònica. Un cop vam acabar-la, vam agafar un autobús que ens portaria de Musselburgh a Edimburgh. Tots a casa per després quedar per dinar i cel.lebrar-ho com deu mana amb una pizza a la pizzeria Martone a la Waterloo Place (cruïlla de Princes Street amb Leith Street molt a prop del prestigiós i luxós hotel Balmoral).

(25-05-14) Després del dinar vam anar a fer el cafetonet a una altra cafeteria de la cadena Nero i després com que estàvem al costat vam anar a Calton Hill, des d'allà les vistes de la ciutat, sobretot de la part antiga són espectaculars!!!! Calton Hill és un lloc molt maco molt verd com tots els parcs de la ciutat perquè serà?? jeje i es pot veure el Monument a Nelson i el Monument Nacional.

Vistes de la ciutat des de Calton Hill

(26-05-14) L'últim dia a Escòcia que vaig aprofitar al 100% gràcies de nou a la Noe. Va ser un dia entretingut que vaig aprofitar primer per comprar els records a Princes Street i després per creuar de nou la Royal Mile des de un altre punt molt atractiu de la ciutat, entre la Galeria Nacional i el Royal Scottish Academy just al costat del Scott Monument (Princes Street).Des d'allà vam passar de nou per Forrest Road (on hi ha el mític gos) i vam fer un cafè davant de la Univeristat d'Edimburg fins a arribar al parc de The Meadows (quan fa bon dia s'ha d'estar genial!). Des d'allà vam anar fins a Holyrood Park i vam caminar per Queen's Drive. Llàstima que diumenge plogués tant sinó hagués aprofitat per pujar a la muntanya que hi ha al costat de Holyrood, bé en una altra ocasió...

Seguidament vam arribar al Palau de Holyroodhouse i després vam veure el Parlament obra de l'arquitecte barceloní Enric Miralles. Només quedava una cosa abans de marxar, no podia faltar un bon whisky escocès i el vam fer a London Road.

Després un cop a casa de la Noe només em quedava despedir-me d'ella, donar-l'hi una forta abraçada i donar-li les mil i una gràcies per la seva hospitalitat. Va ser un cap de setmana llarg simplement genial i irrepetible pel lloc i per la companyia d'ella i dels seus grans amics quina enveja sana!!!

Com tots els viatges el pitjor és tornar i això és el que em tocava, agafar l'autobús nº35, agafar l'avió de Ryanair i arribar a casa. 

Mitja Marató d'Edimburg 25-05-14

Aquest llarg cap de setmana passat (del 23 al 26/05/14) ha estat una experiènica gratament possitiva en molts sentits, en primer lloc perquè he tornat a veure a la Noe després de molt de temps, en segon lloc perquè he conegut als seus bons amics, també per la ciutat d'Edimburg que se'ns dubte m'ha encantat i per últim perquè he pogut fer la meva primera mitja fora del territori espanyol i de retruc vol dir que m'he trobat molt bé i crec que ja recuperat de la llarga lesió de turmell.

Pel que fa a la Mitja, el tret de sortida era molt d'hora, a les 8h!!! suposo perquè a les 10 començava la marató. El dia va començar plujós i així va seguir fins sortir de la ciutat ben bé. Com que el circuit estava en milles i no en kilòmetres, calculo que fariem uns 4 quilòmetres per la ciutat fins que vam sortir d'ella en direcció a Musselburgh. La veritat és que vaig anar bastant perdut pel que fa als quilòmetres que portava ja que havia de convertir les milles en quilòmetres (tampoc no vaig mirar el mapa abans on estan apuntades les milles) i a més a més crec que un corredor al que li vaig preguntar o no el vaig entendre o bé m'ho va dir malament. En definitiva 21.0975 quilòmetres són 13 milles 192.51 iardes.

A la sortida de London Road (al costat de casa de la Noe a Easter Road) estàvem el Javi i jo, el David no  sé on era i la Noe amb la seva amiga de Barcelona i la cosina del Javi vam anar al carrer de sobre a Regent Road, d'on sortien aquells corredors que havien acreditat més temps. Havia quedat amb la Noe que ens trobariem en la confluència dels dos carrers per fer-li de llebre però un cop donat el tret de sortida, em vaig esperar per veure si passaven però la meva sorpresa va ser que em vaig quedar pràcticament sol i tot seguit vaig preguntar a una voluntària si també sortien de Regent Road. Com que em va dir que no vaig començar a rodar tot sol. Al moment vaig trobar a la Maria (dona del Javi) que em va animar. Resulta que el grup de la Noe va sortir uns 10 minuts després!!!

 

Fotografia de l'organització

La veritat és que sortir pràcticament l'últim i avançar a gent durant pràcticament tota la mitja és una passada. La mitja va començar amb el típic dia escocès, pluja i dia tapat. Al sortir de la ciutat va parar de ploure però al costat del mar feia força vent i amb el cos mullat la sensació no era agradable. Tenia bones vibracions perquè el turmell em responia i em trobava bé en general tot i estar tant temps inactiu.

La Mitja arriba al poble de Musselburgh al voltant de la milla 8 i abans es passa per la platja de Portobello. El paisatge allà és molt maco llàstima del temps, tot i que quan va parar de ploure i ja no feia vent la climatologia es va agrair moltíssim perquè no feia gens de calor. En el quilòmetre deu portava 51min. 21seg. La millor sensació va ser quan vaig començar a veure un corredor que començava a sprintar!!! vaig pensar "que està fent???" però de seguida em vaig adonar que pel temps que portava i veient el corredor que l'arribada era ben aprop. I així va ser la carretera girava a l'esquerra per copsar l'arribada enmig d'un gran parc amb la gespa ben verda un lloc preciós per una arribada inesperada i evidentment gratificant al 100%

A l'arribada amb el David

Just davant de l'arc d'arribada amb tot el grup, menys la Maria (tercera per l'esquerra) vam córrer tots

Finalment vaig fer un temps molt i molt bó 1h 42min 26 seg. pel temps que vaig estar inactiu i per aquells 5-10 minutets que em vaig estar esperant al començament de la Mitja, segons el meu crono 1h 37min. Posició de la general el 1367 de 9654 i de la categoria de 35 a 39 anys el 184 de 696. En definitiva el temps i la posició eren el de menys. L'important era que vaig passar un matí genial molt ben acompanyat i amb una altra cursa al sarró. Aquesta és just la meva cinquena mitja d'asfalt (2 a Terrassa, Granollers, Fuerteventura i Edimburg)

Medijocs, torno a córrer

Dissabte es va disputar la 10ena cursa dels Medijocs que té lloc a Sant Cugat amb sortida i arribada al Parc de la Pollancreda donant la volta a la masia de Can Borrell. Era la segona vegada que la disputava i em va servir per veure com anava el turmell després de l'esguinç del passat 22 de febrer. La veritat és que les sensacions no van ser del tot bones tot i anar a un ritme molt inferior del que vaig habitualment i això demostra que el turmell encara no està del tot recuperat.

Com que el terreny no és gens exigent i combina l'asfalt amb pista era una bona cursa per tornar a començar. Ara m'espera la trail de 30 km el dia 10 de Maig i la Mitja d'Edimburgh el 25 del mateix mes. Potser el 30 d'Abril faig la cros de Navàs però encara està per veure segons vagi el turmell aquest dies, sembla que va millor i això és molt bona senyal.

La visita el dilluns dia 7 amb el Bartolomé Serrano m'ha deixat animat perquè m'ha dit que no pari de córrer tot i que ho faci aquest dies de forma suau.

    Un cop acabada la cursa, l'arc blau del fons era el punt de sortida i d'arribada de la cursa.

Països visitats

Aquests són els països visitats fins ara i espero que en siguin molts més!

Avui remanant per internet buscant informació de la Selva Negra, he trobat la web www.buscounviaje.com. Força interessant. Si aneu quasi bé al final de la home hi trobareu l'apartat "Que tipo de viajero eres?" i un cop a dins et pregunta: "Cual es tu índice Busco un viaje.com? M'ha sortit un 43%

I aquests són els països que fins ara he visitat: Espanya, Andorra, Luxemburg, Leichtenstein, França, Itàlia, Anglaterra, Holanda, Bèlgica, Suïssa, Àustria. Portugal, Turquia, Marroc, Argentina, Canadà, Estats Units, Mèxic i Escòcia.
(en total 19)

D'ara endavant espero a poc a poc, si vaig trobant temps, redactar els meus relats de viatges al igual que ho faig amb el de les curses; ja sigui de viatges que ja he fet, fent "remember", i dels pròxims viatges que han de venir.

Marató de les Vies Verdes. Objectiu al sac i ben lligat!

Una fita més!!!. La meva primera Marató. (Girona- Sant Feliu de Guíxols). La Marató de les Vies Verdes

En primer lloc vull agraïr a totes les persones que m'han ajudat a fer poossible aquesta fita. Al Miquel per insistir que la teniem que fer i animar-me en tot moment, al Chus i en Casi, els amics del Miquel, que com l'any passat em van fer sentir com a casa. Al meu amic Paco, el "Rey", al seu amic Xavier i el seu germà Albert, i donar les gràcies al Xavi Bonastre (llavors veureu el perquè)

Diumenge  dia 16 de febrer a les 12h 38m i 17s., segons el cronometratge de Diversport (encarregda de l'esdeviment), vaig complir una de les fites que tenia pendent a la meva vida, fer una marató.

I és que aquesta cursa és especial, ja ho vaig viure de primera mà l'any passat amb la mitja marató que transcorre entre Llagostera i Sant Feliu de Guíxols; no només perquè aquesta via verda, més coneguda com a Ruta del Carrilet, et permet gaudir els extraordinaris paisatges; sinó perquè a més a més el caliu de la gent, tant corredors com el públic en general i l'organització és espectacular, et sents com a casa i això que t'animin quant arribes no té preu!!!

Al igual que l'any passat vaig quedar amb el Miquel. Vaig passar a buscar-l'ho, però abans ja tenia una multa de zona blava!!!. És el que té no posar el tiquet de zona blava i anar a veure a un gran amic de tota la vida,mentre feia temps a que baixés el Miquel, el Jordi Sereno (quina alegria veure'l i poder conversar amb ell i els seus pares, ets un crack Jordi)

Bé, vam arribar a Palamós pels vols de les 12:45 i vam anar a "trotar" una miqueta pel passeig marítim de Palamós i Sant Antoni de Calonge fins a Torre Valentina. Després ja amb el Chus i el Casi vam a anar a dinar al club nàutic de Palamós. Vam dinar de maravella. quin arròs!!! Després del dinar que és va allargar més del compte vam haver de córrer cap a Sant Feliu de Guíxols per anar a buscar el dorsal. A la nit soparet de pasta, cerveseta, talladet i a dormir.
Ens vam aixecar a tres quarts de sis ja que desde Palamós havíem d'anar a Sant Feliu de Guíxols, lloc de sortida dels autocars que ens portarien al lloc de sortida, Girona. Un cop a l'autocar, al fons, vaig veure al conegut periodista d'esports de TV3 Xavier Bonastre i vam tenir una llarga conversa junatment amb el MIquel i un altre noi fins a Girona. El Xavier Bonastre és molt agradable i simpàtic, un gran paio!!!

 Sota l'arc de sortida just una hora abans del començament de la sortida

Amb el Xavi Bonastre i el Miquel al costat de l'autocar

La cursa va començar tal i com estava previst a les 9h. Surt just al costat del Parc de la Devesa i del riu Onyar i aproximàdament en el km 2 ja s'endinsa per la ruta del Carrilet i pel Parc de les Gavarres. Entre el km 3 i 4 ens vam trobar al Xavier Bonastre, li vaig dir: "vinga Xavi" i va respondre "Senyors". El meu repte, era acabar la Marató, ho tenia clar ni que fós caminant, el del Miquel era un altre però a mi una distància tant llarga em feia molt de respecte tot i portar molt temps corrents. La veritat és que les sensacions eren bones i anar quasi bé tota la marató amb el Miquel em va fer sentir més fort ancara ja que ell sempre acaba les curses abans que jo.

Passant pel poble de Quart (aquest noi en primer plà tapa al Miquel)

Vam passar Quart, Llambilles i Cassà de la Selva (km 13 aprox.) Em sentia bé. La MVV sembla plana en tendència en baixada si penses en el les poblacions de sortida i arriabada, però com em va dir el Xavier Bonastre quan em va passar a l'últim quilòmetre, aquesta marató és dura i si ho diu ell que n'ha corregut amb aquesta 38, serà veritat. Hi ha desnivells que tot i no molt pronunciats i més si ho comparem amb les curses de muntanya, fan que sigui una marató més que exigent. Un cop passat Cassà de la Selva vam apretar un pel més del compte per mi, però seguia troban-me fort, anàvem a 5 min/km. aprox.

Vam arribar a Llagostera, ja portavem la meitat!!! allà era el punt on no havies de fer càlculs mentals perquè una de les particularitats de la cursa era que t'anava indicant els quilòmetres que et faltaven. Després al arribar al km 30 (el que diuen el "mur") i si vas bé diuen que acabes segur una marató em sentia bé; però just passar Castell-Platja D'Aro les cames em van fer "figa" era el km 34 i ja li vaig fer un gest al Miquel que tirés endavant que ja ens veuriem a l'arribada. Va ser una llàstima perquè hagués estat molt bé arribar plegats; però bé quan les cames no responen no hi pots fer res... suposo que seria fatiga muscular perquè de pulmons anava molt i molt bé.

Per tant sabia que l'acabaria i ara el repte era no fer-la caminant. Vaig afluixar molt el ritme però m'era igual, em van passar forces corredors, però jo més content que un nen amb una joguina nova i quasi bé al final, just quan tenia a 2 mettres el cartell de l'últim quilòemtre el Xavi Bonastre em va passar i em  va dir: "vamos!!!" "és dura eh!" això en comptes d'enfonsar-me, em va fer apretar un pèl més i arribar finalment amb un extraordinari temps de 3h 38m i 17s extraordinari!!!! perquè la meva idea era fer 4h-4h 30m. Per filar més prim dir que vaig arribar en el lloc 142 però el que realment em va emocionar va ser fer la meva primera marató.

Just a l'arribada, després de 42km el somriure a la cara ho diu tot

Quina sensació veure el Miquel que ja havia arribat feia 10 minuts, quin temps Miquel!!! felicitats i moltes moltes gràcies ets un gran amic!!!!!. Després em vaig trobar amb el Paco que també va fer un temps boníssim tenint en compte que ell porta molt poc temps corrent. Paco eres un crack!!!

 A l'arribada ens vam fer aquesta simpàtica foto

Després a dinar al restaurant "Guillermo" al passeig de Sant Antoni de Calonge on el seu propietari, l'Agustí, és amic del Miquel, del Chus i el Casi. Vam sortir pels vols de les 19h de dinar!!! Per cert Casi gràcies per convidar-nos a un dinar tant i tant bó i que va entrar tant i tant bé!

A les 21h a casa i molt content. Quin cap de setmana!!!